Investigadors de la UAB desenvolupen una eina informàtica que identifica persones “dominants”, “amenaçadores” i "garrepes"

L'eina prediu fins a nou aspectes de la persona –atractiu, competent, fiable, dominant, garrepa, poruc, extravertit, amenaçador i simpàtic– analitzant els trets facials. L'estudi previ a l'execució de l'eina s'ha fet en col·laboració amb el departament de Psicologia de la Universitat de Princeton (EUA)

REDACCIÓ Barcelona | Actualitzada el 19/08/2011 09:45

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han desenvolupat una nova eina informàtica que ajuda els ordinadors a determinar si una cara entra dins de la categoria de persona amb rostre “dominant”, “amenaçador” o “garrepa”, segons es recull en un estudi publicat a la revista especialitzada Plos ONE.

L'estudi previ al desenvolupament de l'eina està dirigit per Mario Rojas, del Centre de Visió per Computador de la UAB, i s'ha fet en col·laboració amb investigadors del departament de Psicologia de la Universitat de Princeton (Estats Units).

Les característiques facials tenen un paper clau en els nostres judicis diaris sobre els altres. Segons assenyala Rojas, "la percepció de dominància és una part important dels rols socials en diferents etapes de la vida, i té també un paper decisiu en la selecció de la parella". Si la informació en què es basa l'avaluació de les cares es pogués aprendre de forma automàtica, podria ser utilitzada com a eina per dissenyar sistemes interactius millors.

L'equip encapçalat per Rojas va estudiar quina part d'aquesta informació podia ser apresa, des del punt de vista de la informàtica. L'objectiu de l'estudi era categoritzar nou judicis basats en trets facials: atractiu, competent, fiable, dominant, garrepa, poruc, extravertit, amenaçador i simpàtic. El software es va desenvolupar utilitzant tècniques d'aprenentatge de màquines, una branca de la intel·ligència artificial que utilitza exemples per ensenyar un programa com ha de funcionar.

Els investigadors van entrenar i provar els seus algoritmes mitjançant un grup d'imatges facials sintètiques, generades en estudis anteriors. En aquest treball, es va demanar a un grup de persones que descrivissin i valoressin un conjunt de fotografies de cares, i els resultats van ser utilitzats per generar imatges facials sintètiques, cadascuna d'elles associada amb trets específics, com la fiabilitat o la dominància.

En aquest últim estudi, els autors van utilitzar algunes d'aquestes imatges, juntament amb les seves etiquetes, per "ensenyar" l'ordinador com interpretar les cares i provar la precisió predictiva a la resta de les imatges. Els trets “dominant”, “amenaçador” i “garrepa” van resultar ser predictibles amb una efectivitat situada entre el 91 i el 96 per cent.

L'estudi també tenia com a objectiu descobrir quin tipus d'informació és, a nivell informàtic, útil per a la tasca de predicció. Per exemple, van descobrir que l'àrea que envolta els ulls conté més informació sobre l'atractiu, mentre que la zona que envolta la boca presenta més informació sobre l'extraversió.

Els investigadors també van posar a prova l'habilitat del programa predictiu amb cares de diversos famosos, i van descobrir que els seus resultats eren molt coherents amb les idees generals que la gent té sobre aquestes figures públiques.

Font de l'estudi original:
http://www.plosone.org/article/info:doi/10.1371/journal.pone.0023323#top


Font de l'article:
http://www.ara.cat/xarxes/Investigadors-UAB-desenvolupen-informatica-amenacadores_0_538746301.html

The Brain: Our Universe Within (Discovery Channel)

Forty years ago, American anthropologist Doctor Ralph Selecki explored the caves at Shanidar where he unearthed an image of ancient man that profoundly changed the way we saw our ancestors.

The professor discovered a skull – a Neanderthal skull. Strangely, it was covered with microscopic pollen from the flowers of thistle, groundsel, spiraea and hollyhock, among others.
The same pollen dust covered the rest of the weathered skeleton, suggesting that his family and friends had deliberately gathered the flowers and laid them in bunches on the dead body.
These mourners left behind the earliest known signs of man’s awareness of death. Based on Doctor Selecki’s findings, Neanderthals seemed to possess what we have come to call a mind.
Complex and deeply mysterious, the human brain is an odyssey unto itself. Take this journey into the inner workings of the mind with the guidance of scientist Dr. David Suzuki, the host of this riveting Discovery Channel documentary.
This series explores the way the brain evolves from birth to adulthood; how memory works; how humans recover from brain injury; and the origins of creativity and identity.



Source:
http://topdocumentaryfilms.com/brain-our-universe-within/

Functional Brain Areas

These videos are a "tour" of the functional areas of the brain for Anatomy and Physiology I students at Kirkwood Community College. The intention is to introduce functions of the brain as well as suggest how trauma, cancer, or strokes could affect a patient. Main areas of the brain are covered as well as interesting lesions that have illuminated how the brain is organized.



A copy of the drawing can be found at http://www.kirkwood.edu/pdf/uploaded/695/functional_brain_areas_from_yt.pdf

Antonio Damásio - Emotions vs. feelings - Brain Education Conference at the UN (2008)

Damásio - Brain Education Conference at the UN (2008) from João Pedro Costa on Vimeo.

EDUCATION FOR A CULTURE OF PEACE António Damásio lectures at the Brain Conference, at the UN, on the 20th June 2008.

Quantes intel·ligències hi ha al cervell? (Ara.cat)

L'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent" no val. Ho diu el psicòleg Howard Gardner, que va revolucionar l'educació en anunciar que tenim 8 intel·ligències

MARTA BAUSELLS // Barcelona // 14/08/2011 // Ara.cat

No tenim una intel·ligència sinó, com a mínim, vuit. Aquesta és la teoria principal de Howard Gardner, el psicòleg que va revolucionar el model educatiu en trencar amb la idea que la intel·ligència és una habilitat com una altra que cadascú té en més o menys quantitat.

Aquest professor de la Universitat de Harvard, guanyador del premi Príncep d'Astúries de ciències socials 2011, va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples. Segons defensa Gardner, cada persona té vuit habilitats cognoscitives diferents i interrelacionades sense que n'hi hagi cap de superior a les altres. Són les següents: lingüística, logicomatemàtica, cineticocorporal (o física), musical, naturalista (o científica), interpersonal (capacitat d'empatitzar amb els altres), intrapersonal (capacitat de comprendre's a un mateix), i espacial (alguns la consideren una subcategoria, a cavall entre la logicomatemàtica i la física).

La teoria va canviar el món educatiu dels Estats Units, i en general del món occidental als anys 80. En paraules del jurat del Premi, la seva investigació és decisiva perquè "agafa en consideració les potencialitats innates de cada individu". El pedagog i mestre Daniel Gabarró explica que Garner -així com altres corrents de la psicologia, com l'anomenada programació neurolingüística- va canviar la concepció de la intel·ligència. Abans s'entenia com a lineal, com la capacitat de resoldre problemes i prou, però "també és la capacitat de generar nous problemes, d'entendre i preguntar-se coses sobre la realitat", diu. La realitat és múltiple i, per tant, permet múltiples intel·ligències, diferents maneres d'entendre-la.

Els tests d'intel·ligència que es feien fins llavors, diu Gabarró, eren molt "eurocèntrics" o occidentals: "Et podia sortir un resultat molt alt, però en una selva et moriries al cap de dos dies". Eren criteris acadèmics que no tenien en compte altres tipus d'intel·ligència, com la capacitat d'adaptar-se al medi.

Gardner a les escoles catalanes
Es va acabar l'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent", lligada a la idea d'una intel·ligència "única, innata, invariable i quantificable", explica el pedagog. "Ara se sap que es pot desenvolupar, que és educable". Però la gran contribució de Gardner va ser l'aplicació de la teoria a les escoles: es tracta d'ajudar l'alumnat a aprendre a relacionar-se amb el món d'una manera més flexible, és a dir, utilitzar al màxim les vuit capacitats. En un entorn econòmic, social i històric cada cop més canviant, això els pot ajudar a adaptar-se millor, remarca Gabarró.

No consisteix, però, a fer un estudi de les intel·ligències de cada nen, perquè tots les han de desenvolupar totes. "En una classe de música tots necessiten desenvolupar la musical, però potser n'hi ha que hi apliquen la matemàtica", diu Gabarró. Els mestres han de ser formats per identificar els tipus d'intel·ligència i com s'apliquen en cada matèria.

A Catalunya apliquen els principis de Gardner algunes escoles -tant públiques com concertades i privades-, però són un percentatge encara baix del total -al voltant d'un 3%, segons els càlculs del pedagog-. "No està incorporat en el saber dels mestres com a col·lectiu" malgrat que la idea és coneguda, apunta. "Tothom sap que hi ha diverses intel·ligències, però no què implica per a les matemàtiques o l'educació física".

L'"escola personalitzada" o aprendre després de pensar
Howard Gardner (Scranton, EUA, 1943) es va doctorar en filosofia a la Universitat de Harvard el 1971. Des de l'any següent hi presideix i codirigeix un dels seus projectes insígnia, el Projecte Zero, que estudia els processos d'aprenentatge de nens i adults. El seu model d'"escola intel·ligent" treballa sota el principi que l'aprenentatge és una conseqüència de l'acte de pensar i de l'ús actiu i flexible del coneixement. Els resultats d'aquesta investigació s'han aplicat principalment a escoles públiques dels Estats Units i en especial a centres on estudien alumnes provinents de famílies amb pocs recursos econòmics i socials. Aquest psicòleg de fama internacional és avui catedràtic de cognició i educació John H. & Elisabeth A. Hobbs de l'Escola Superior d'Educació de Harvard, on també és professor de psicologia. Ha escrit 25 llibres que s'han traduït a 28 idiomes. Paidós, que l'edita en castellà i que li ha dedicat una col·lecció pròpia, publicarà a l'octubre el seu últim reball: Verdad, belleza y bondad. La enseñanza de las virtudes en el siglo XXI.

Compromès socialment i ètica- ment amb l'educació, el canvi radical del concepte d'intel·ligència va més enllà de definicions: les vuit intel·ligències no tenen un valor in- trínsec, segons ell, sinó que, depenent de com les utilitzem en la societat, se'ls dóna un valor moral o un altre. L'educació personalitzada –basada en el fet que els sistemes educatius es prenguin seriosament les diferències entre les persones– no ha de tractar com a llestos o tontos els estudiants "en termes de quina de les seves intel·ligències és la més forta, sinó usar això perquè puguin entendre el món", afirma Gardner

Font:
http://www.ara.cat/estiu/Quantes-intelligencies-hi-al-cervell_0_535146929.html

How did science got to know all we know about the mind? A BBC documentary on the darkest side of the history of experimental psychology

In a compelling and at times disturbing series, Dr Michael Mosley explores the brutal history of experimental psychology. Mosley embarks on three journeys to understand science’s last great frontier – the human mind – as he traces the history of the attempts to understand and manipulate the brain. Experiments on the human mind have led to profound insights into how our brain works – but have also involved great cruelty and posed some terrible ethical dilemmas.





Watch the full documentary  (playlist – 3 hours)


Mind Control. To begin, Michael traces the sinister ways this science has been used to try to control our minds. He finds that the pursuit of mind control has led to some truly horrific experiments and left many casualties in its wake. Extraordinary archive captures what happened – scientists systematically change the behavior of children; law abiding citizens give fatal electric shocks; a gay man has electrodes implanted in his head in an attempt to turn his sexuality.

Emotions. In this film, Michael investigates how scientists have struggled to understand that most irrational and deeply complex part of our minds – our emotions. Michael meets survivors – both participants and scientists – of some of the key historical experiments. Many of these extraordinary research projects were captured on film – an eight-month-old boy is taught to fear random objects, baby monkeys are given mothers made from wire and cloth, and an adult is deliberately violent before a group of toddlers.

Broken Brains. Dr Michael Mosley concludes his series exploring the brutal history of experimental psychology by looking at how experiments on abnormal brains have revealed the workings of the normal brain. He meets remarkable individuals like Karen, who suffered from a rare condition – alien hand syndrome – which meant that one of her hands constantly attacked her. And Julia, who seems to have recovered from her stroke – until experiments reveal she is unable to recall the name of any object.

"Empathy is understanding how another person feels or breathing with the same lungs as somebody else" Mary Gordon

"I don't think it's ever to late to develop empathy. It starts so naturally I think we should do everything that we can to cultivate empathy and we can do it at every level. So why would we not."




http://CultureOfEmpathy.com The Center for Building a Culture of Empathy - A portal for empathy and compassion related resources; art, articles, definitions, conferences, experts, history, interviews, newsletter, science, videos, etc. For more on empathy visit our website. This is part of a larger documentary project by Edwin Rutsch on the nature of empathy. We hope you'll connect and get involved in Building a Culture of Empathy.

Mary Gordon, founder of 'Roots of Empathy' and 'Seeds of Empathy' program.
http://RootsOfEmpathy.org

Video taped, December 12, 2010 in Berkeley, California.

For full interview video and transcript and more about Mary Gordon, see.
http://cultureofempathy.com/References/Experts/Mary-Gordon.htm